ARENA BLANCA
White Sand
(Volume 1)
(2016)

Història:
Brandon Sanderson

Guió:
Rik Hiskin

Dibuix:

Julius Gopez

Traductor:
Manuel de los Reyes

Editorial:
Ediciones B
(2017)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines:160

Sèrie:
Area Blanca/ 1

Que l'univers Cosmere que durant anys ha anat creant Brandon Sanderson porta camí de convertir-se en un referent ineludible de la fantasia és ja una realitat. I és que l'incansable l'autor va aportant cada cop més riquesa a aquest conjunt de mons regits per lleis màgiques pròpies. Una de les primeres històries que va escriure era precisament aquesta Arena Blanca; Sanderson va esbossar el món, els personatges i va intentar unificar-ho tot en forma de novel·la... i sembla que no se'n va sortir. Cal pensar que llavors Sanderson encara no havia publicat Elantris i que el seu cap feia córrer desenes d'històries que no sempre fructificaven així que va guardar el projecte al calaix

Però algun espavilat editor, com qui no vol la cosa, va demanar a Sanderson si tenia projectes per publicar que poguessin ser adaptats a novel·la gràfica... i voilà! Aquest és el resultat: un còmic que adapta la història planejada per Sanderson i que s'integra perfectament a l'univers Cosmere. El guió corre a càrrec de Rik Hoskin i el dibuix és de Julius Gopez. I Ediciones B/ Nova ens porta aquest primer volum en una bona edició de tapa dura amb la que els seguidors de Sanderson veuran una nova via per continuar gaudint de la seva obra.

Anem al contingut: Ignoro si l'adaptació de l'obra per part de Rik Hoskin és molt fidel o no – de fet l'únic que ho sap és el mateix Sanderson) de manera que és difícil parlar de bones o males adaptacions. Sí que en canvi podem centrar-nos en si l'arc argumental ens enganxa o no des del començament i si les il·lustracions estan a l'alçada. Arena blanca està ambientada en un planeta desèrtic. El mateix autor afirma al pròleg que va intentar allunyar de la seva ment altres famosos mons de característiques similars com el mític Arrakis per poder oferir una obra original. Allí, els mestres de la sorra, una mena de mags capaços de controlar l'element que més abunda al planeta realitzen els seus ritus iniciàtics als aspirants a escalar en la jerarquia de l'ordre. Kenton, fill d'uns dels mestres més insignes sembla no tenir prou talent per esdevenir un mestre. Tanmateix exigeix passar les proves igual que els altres.

Amb aquesta premissa, Hoskin ens planta davant la cara tres aspectes que seguirem d'aprop durant la lectura de Arena Blanca: per una banda l'estricte clima del planeta Taldain, per una altra el personatge principal, Kenton, i finalment ens dóna una primera visió del funcionament de la màgia en aquest lloc tan inhòspit. Però un cop arrabassada aquesta presentació l'acció esclata i podrem comprovar els darrers moments dels mestres de la sorra, superats per altres civilitzacions que fins ara els temien. Mentrestant Kenton coneixerà a altres personatges provinents de la bandafosca del planeta amb qui unirà esforços encara que tots cerquin objectius diferents i guardin els seus propis secrets.

Es possible que en el format més visual del còmic les famoses i estrictes regles de màgia que sol utilitzar Sanderson no es vegin tan detallades. No sabem ben be com funcionen i això és sempre un petit entrebanc per què el sentit de la incredulitat desaparegui, però suposem que més endavant s'anirà resolent aquest punt. No sé fins a quin punt el guionista ha deixat aspectes per explicar de la trama de Sanderson.

Pel que fa al dibuix, haig de dir que compleix en termes generals, combinant vinyetes d'aspecte genèric molt espectaculars amb d'altres de tamany normal. Potser a vegades massa rocambolesques en la seva disposició. Un defecte que m'ha cridat l'atenció, però, és que algunes pàgines es veuen especialment fosques pel meu gust – encara que descriguin escenes nocturnes o ombrívoles- de manera que no podem apreciar els detalls del dibuix. Tampoc la font de text utilitzada m'ha sembla la més idònia però això és només una percepció molt subjectiva per part meva, suposo.

Aquest primer volum de Arena Blanca, doncs, ens mostra de forma bastant eficient l'escenari de la història tot i que en alguns moments – especialment del final- sembla voler introduir massa personatges o fets alhora. Espero amb ganes que es publiqui la continuació i desitjo que potser aquest cop es corregeixin aquests petits aspectes gràfics – que ignoro si ja s'arrossegaven de la versió original- Per ara però ja tenim un altre planeta màgic a l'univers Cosmere de Brandon Sanderson. I segur que no serà l'últim.

Eloi Puig, 18/04/2017